Evolució històrica
Tot i ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, a mitjans dels anys noranta L’Hospitalet encara no tenia cap sala de concerts, a banda d’alguns bars musicals que des de la seva resistència i activisme feien directes de petit format, aquesta ciutat com moltes altres al nostre país vivia a l’ombra de Barcelona, on s’havia d’emigrar sí o sí, si volies veure concerts en directe. Aquest era el panorama quan va obrir la Salamandra el 21 de juny de 1996, la primera i única sala de concerts d’aquesta ciutat de 260.000 habitants. Una iniciativa privada que des del primer moment posa a L’Hospitalet dins el circuit musical de Catalunya. L’objectiu principal es clar i simple, tenir una sala de mig aforament que pugui acollir concerts de música popular, moderna, contemporània, viva, que crea, evoluciona i gaudeix el poble i donar a la ciutat un espai d’activisme musical que posés a L’Hospitalet al mapa de la música.
La Salamandra es converteix ràpidament en una sala de concerts de referència i en un club d’oci alternatiu no només per la ciutat i a la ciutat si no per a ciutats properes i Barcelona. Des del principi el projecte, encara i ser privat, des del seu activisme i militància, va portar a terme activitats més enllà de l’exhibició i el negoci de discoteca, buscant donar respostes a necessitats i inquietuds del circuit musical.
Fruit d’aquestes inquietuds s’organitzen projectes com el concurs de Pop Rock Ciutat de L’Hospitalet; un segell discogràfic i una oficina de management, Humo Records; el Let’s Festival; classes magistrals per a músics, residències de grups, etc… Era quelcom més que una sala de concerts, aspirava a ser un motor socio – musical de la nostra ciutat.
El concurs de Pop Rock sorgeix com a proposta per tenir una plataforma d’ajut a les bandes de comencen. En aquella època hi havia alguns concursos importants com el Villa de Bilbao o el Lagarto Rock que van servir d’exemple. Posar-ho en marxa precisava de buscar sinergies i es van sumar al projecte el estudis Sono-Estil aportant backline i material per les actuacions, Al·leluia Records per aportar el contracte discogràfic i editorial per gravar el disc del guanyador (era el primer premi del concurs) i amb cultura de l’Ajuntament per buscar recolzament econòmic mitjançant una subvenció. Els problemes de llicències amb l’Ajuntament van tancar aquest projecte quatre anys després. Però ja havia deixat pel camí bandes guanyadores com Mürfila (Örn), Muchachito (Trimelón de Naranjus) i Love of Lesbian i s’havia convertit en un concurs de referència de l’estat i la Salamandra havia creuat fronteres.
Anys més tard es posarà en marxa el Let’s Festival, que ja ara complirà 12 anys, que va néixer, i encara manté, amb un objectiu principal “un festival que serveixi de plataforma i recolzament als nous valors musicals que apareixen a l’escena alternativa i que a la vegada, promocionin la ciutat i mostrin la imatge d’un L’Hospitalet culturalment actiu, modern, jove i avantguardista”. Els anys que han seguit a aquesta primera edició han servit per radiografiar una escena, la de la música independent estatal, que en l’última dècada ha donat diversos grups de referència i que ha mutat en un bon nombre d’estils propers al rock i al pop.
El festival ha crescut paral·lelament a molts dels grups que han participat, primeres espases i un bon grapat de bandes novells han estat protagonistes aquests anys i han fet del Let’s un festival de referència a l’estat.
Humo Records va ser el nom sota el què es va posar en marxa un segell discogràfic i una oficina de management, encara que no ha estat una part principal de la nostra activitat vam treballar amb grups com Clandestinos, Freak XXI, Magnatiz, ShugaWuga, Marditos Roedores…
Tot això bullia a la Salamandra al mateix temps que moltes coses estaven passant a nivell de Catalunya, les sales de concerts començaven a unir-se i reivindicar una posició digna dintre del panorama cultural, la equiparació de la música moderna dins la cultura a altres disciplines escèniques, com la música clàssica, el teatre, la dansa, el circ… era ja una necessitat vital. Les sales de Catalunya comencen a unir-se i a l’any 2001 neix oficialment l’ASACC, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, amb l’objectiu clar de reclamar aquesta necessitat de protegir, potenciar i difondre les sales de concerts. Qualsevol ciutat ha de tenir equipaments com teatres, biblioteques,… i evidentment una sala de concerts.
Trobar-se amb les altres sales de Catalunya i posar en comú inquietuds i projectes fa que ràpidament la Salamandra trobi espais similars amb projectes similars que compartien iniciatives i objectius així en aquest nou punt de trobada i idees comença a forjar-se el projecte de Casa de la Música, que no és ni més ni menys que posar ordre i ambició a allò que algunes sales de concerts ja estaven fent a casa seva. La proposta pretenia tenir un espai que acollís totes aquestes propostes formatives, d’exhibició, de creació de nous públics, etc… Construir a les ciutats un lloc on portar a terme totes aquestes propostes i dotar a les mateixes d’un equipament necessari i fins ara menyspreat que ja era una realitat a d’altres ciutats europees. El projecte es posarà en marxa sense aquest espai i fa llavors protagonista al contingut, utilitzant les sales de concerts privades pre-existents i d’altres espais de la ciutat per a donar cabuda a les activitats del projecte.
D’aquesta manera al 2005 neixen les Cases de la Música, les primeres ciutats a posar-ho en marxa són Mataró i Salt a Girona i un any després al 2006 L’Hospitalet entra oficialment al projecte. Al 2008 s’incorporen Terrassa i Manresa creant així la Xarxa de Cases de la Música de Catalunya. Això sí, sense el principal objectiu de tenir una infraestructura. La fotografia de la música a la ciutat de L’Hospitalet i a la resta de ciutats de Catalunya és molt semblant exceptuant Barcelona, totes es troben amb un dèficit en quant a infraestructures culturals dedicades a la música popular. I si bé el projecte no aconsegueix nous espais sí que, utilitzant els ja existents, vertebra a les ciutats un teixit innovador i pioner d’activitats relacionades amb la música que doten de contingut i eines a tot el teixit musical de les poblacions.
La voluntat transformadora del panorama musical de les ciutats és ambiciós, treballa a nivell formatiu per al públic en general, per les escoles i per a professionals; a nivell d’exhibició no només busca programar grups importants que puguin tocar fora de Barcelona i donar protagonisme a les ciutats, sinó també i molt important donar visibilitat a les bandes emergents de la zona; el projecte dona espai i eines a les associacions i iniciatives ciutadanes que plantegen iniciatives musicals i comença un treball de difusió i comunicació de l’escena musical de la ciutat.
Les Cases de la Música no són només pioneres a l’Estat respecte als seus continguts i objectius també en la seva forma de finançament. Les Cases van presentar un projecte amb un model de gestió en format de coparticipació que proposa un finançament a tres bandes i per parts iguals, Ajuntaments, Generalitat i empresa privada tenen el compromís de finançar a parts iguals aquest pla. 90.000€ a l’any de cada una de les parts van ser els diners aportats per mantenir aquest projecte a cada ciutat. Va ser plantejat com un punt de partida per anar pujant a les renovacions dels convenis entre les parts sabent que era un projecte nascut per a créixer.
L’arribada de la crisis va plantejar un canvi d’escenari i una clivella important i no superada encara respecte al finançament del projecte i evidentment de la seva activitat. Les retallades de pressupost no han estat lineals ja que els diferents ajuntaments han mantingut diferents graus d’implicació. Però a totes les ciutats i tant per part de la Generalitat com dels Ajuntaments va haver un retall als pressupostos, les empreses privades han estat compensant el dèficit i evidentment les activitats s’han vist afectades, fent que el projecte no només no hagi avançat el que s’esperava sinó que ha anat a menys.
Amb aquesta situació arribem al moment actual, en el que tot els agents del projecte ens plantegem una nova mirada, i estem en un punt de reordenació i refundació de les Cases de la Música, no només la davallada econòmica ens ha empès ha buscar noves solucions per mantenir el projecte sinó que també l’experiència, els anys de treball i la cerca de nous objectius més amplis fan que estem en el moment de fer una revisió del projecte.
Una refundació que es basa en dos eixos: estructura i objectius. Un problema estructural / jurídic que es instrumental però és bàsic de solucionar i per un altre costat el que és el projecte en si mateix, quins objectius té i què farem per aconseguir-los.
Respecte a la nova forma jurídica tenim clar que el següent pas es deixar l’actual forma d’associació i passar a ser una fundació que entenem ens obre noves possibilitats de treball i finançament. Amb un objectiu clar donar més pes al projecte en l’àmbit local però sobretot central buscant així una ampliació de les cases estenen la seva presència al territori. Amb la fotografia clara d’asimetria de les diferents cases tant a nivell d’aportacions com d’activitats.
A nivell local, ens toca ser-hi més presents i dedicar temps a la difusió de la Casa de la Música independentment de la difusió que fem de la Sala i a l’inrevés, utilitzar la gran capacitat de comunicació que té la sala, per donar a conèixer el que es fa a la Casa de la Música. Tenint molt clar que Sala no es Casa de la Música. Una part important d’aquest treball a nivell local passa per la recerca d’aliats a cada seu. La interacció amb tota mena d’entitats, col·lectius i grups que facin que el projecte estigui present. A L’Hospitalet aquest treball està bastant fet i des de la Casa es porten a terme moltes activitats amb diferents agents de la nostra ciutat, comissions de festes, associacions culturals, col·lectius de joves, escoles de primària i secundària, altres espais musicals de la ciutat, escoles de música, associacions de persones amb diversitat funcional… però cal aprofundir-ne.
Independentment de l’acció a nivell local a les seus, que ha de seguir tenint una activitat adaptada a les necessitats de cada ciutat a nivell de formació, creació, exhibició i participació ciutadana, a nivell territorial hem d’estendre la nostra presència i un dels eixos principals de treball es l’exportació de projectes concrets a d’altres parts del territori. Els projectes que ja estan en marxa i que es poden portar a altres poblacions són el Musiquetes (que es treballa a les escoles de primària) el Rockin (adreçat als alumnes d’ESO), el Xics’n’Roll (concerts per a públic familiar), Programa d’Ajudes a la Creació (projecte extensiu a bandes de tot el territori), Incubadora Musical (programa intensiu per a un nombre limitat de bandes amb gran potencial, concepte startups) i Soc Autor (jornades d’assessorament i treball per a col·lectius d’autors musicals).
I és aquí on estem ara amb un nou repte de creixement del concepte de la Casa de la Música a nivell central i local, i a més aquí a L’Hospitalet amb un nou handicap la pèrdua d’una de les sales que acollia una gran part de les activitats de la Casa de la Música de L’Hospitalet. El que suposa un repte més d’adaptació per fer que el projecte no pateixi aquesta pèrdua a nivell d’objectius i continguts.